El mes de febrer una gran part de s’equip varem celebrar els quintos. Per nosaltres va ser una gran festa, inoblidable, sa festa de sa nostra majoria d’edat, única i irrepetible.
Tot va començar dijous dia 10, quan a les 10 del vespre anàrem a cercar les camisetes amb el nostre lema d’aquest any: “Quintos 2005, amb so beure no miram prim!!!”.
El divendres quedàrem a les set del matí a sa plaça major per mollar sa traca inicial, però no teníem traca, hi varem amollar un parell de coets… “OJO, RELAMPAGO ROJO!” Després varem començar a recórrer els carrers de tot el poble fins que arribàrem a la placeta de sa residència, i varem anar a berenar a Ca’n Miquel. Amb la panxa plena mos férem sa foto de grup, i després alguns aprofitaren per anar a s’institut (aprofitant que els policies estaven despistats). Llavors ens dirigirem cap el poliesportiu, on alguns van jugar un partit de futbol, d’altres descansaren damunt la gespa, i disfrutaren del bon temps que ens acompanyava.
El divendres dinàrem a n’”Es Cantó”, i varem deixar es bar fet una soll de porcs!!! Volaven olives, en terra estava negat, tiraven coets… Però be, poc a poc ens anàrem calmant…
Es vespre varem sopar devora es fogueró que havíem muntat es capvespre. Tot just havent sopat varem anar cap a sa plaça a continuar amb sa marxa. A les onze i mitja van començar els concerts, i de mica en mica es va anar omplint sa plaça i animant l’ambient.
El dia següent varem quedar a la una al “poli” per dinar. Allà ens comportarem un poc millor que el divendres. Només varem destapar una botella de xampany com els campions i l’amo des bar va agafar una volada amb noltros que mos va retirar ses botelles de cava. Però bé, això no mos va espanyar sa festa, ens en anàrem cap al “Plaça” (santuari des Quintos i de ses Empeses). Mos van s’ himne dels Quintos: “Tenc una perdiu revetllera!” del nostre gran ídol i representant: Tomeu Penya (Tomeu Quely pels amics).
El vespre hi havia DJ’s a la plaça Major, i com sempre, quan van començar sa cosa no estava gaire animada… Però desprès va venir un “SUBIDÓN, SUBIDÓN” de gent, i tot va començar a agafar ambientillo! Era es nostre últim vespre com a protagonistes des poble, i ho havíem d’aprofitar al màxim!! Alguns es limitaren a pegar bots i cridar coma locos (amb sa poca veu que lis quedava), d’altres intentaven ballar “Antes muerta que sencilla” amb sa música dels DJ’s, uns altres intentaven superar es recort d’en “que paxa neeeeeeeeen?!”, uns pujaven al palco a cridar “SUBIDÓN, SUBIDÓN!!” pel micròfon, altres tiraven coets per dins del “Plaça”, un parell cremaren un contenidor, alguns vomitaren quatre vegades, n’hi ha que els hagueren d’acompanyar per anar a dormir… En definitiva, es Quintos 2005 han estat una passada, més que bé, molt bé… “Bien, bien!!”
[@more@]
